Dissabte, 6 de novembre

Veritat o mentida

A voltes es necessiten moltes raons, poderoses i inútils, per recomençar allò que hem abandonat. Ha costat tornar a escriure al cau. I a l'estiu, ja se sap, les formigues tenim molta feina. No passen debades els anys i el que va començar sent una finestra indiscreta d'irrealitats s'ha convertit en un calaix convuls d'altes i baixes personals. Estem avergonyides del nostre exhibicionisme sentimental. Que caníbals hem estat amb l'amor!

Que ens perdoni el senyor Sabina per robar-li de nou paraules i mentides i, el més greu, no respectar-les tal i com ell les canta.

Més de cent mentides

Tenim memòria, tenim amics,
tenim els trens, el riure, els bars,
tenim el dubte i la fe, i continuo,
tenim motels, tuguris, altars.

Tenim urgències, amors que maten,
tenim silenci, tabac, raons,
tenim Atacama, tenim San Fracisco,
tenim cendres de revolucions.

Tenim sabates, orgull, present,
tenim costums, vergonyes, gemecs,
tenim la boca, la llengua, les dents,
saliva, cinisme, bogeria, desig.

Tenim el sexe i el rock i la droga,
els peus al poble i el crit al cel,
Tenim Estellés i Àusias March
i un assumpte pendent amb l'infern.

Més de cent paraules, més de cent mentides
per no llescar-nos d'un tall les venes,
més de cent pupil.les on veure'ns vius,
més de cent mentides que s'ho valen.

Tenim un as amagat a la màniga,
tenim nostàlgia, pietat, insolència,
monges de Fellini, capellans de Berlanga,
verí, ressaca, perfum, violència.

Tenim un sostre amb llibres i petons,
tenim morbo, gelos, sang,
tenim la boira fotuda dins els ossos,
tenim el luxe de no passar fam.

Tenim talons d'Aquil.les sense crèdit,
roba de diumenge, la nostra bandera,
nubolades d'estiu, guerres a Macondo,
bolets al novembre, febre a la primavera.

Glorietes, revistes, vestíbuls, pistoles,
"tant fot", "ho sento", "fins aviat", "t'estimo",
culers del Barça, gàngsters de Coppola,
xats i pàgines a internet.

Tenim el mal de la melangia,
la set i la ràbia, el soroll i les nous,
tenim l'aigua i, dos cops al dia,
el sant miracle del pa i els peixos.

Tenim lolites i klorsclaps;
Lennon i Cohen, Gardel i Piazzola;
tenim horòscops, Bíblies, Alcorans,
rambles a la lluna, verges de cera.

Tenim naufragis somiats a platges
d'illots sense nom ni llei ni rutina,
tenim ferides, tenim medalles,
llorers de glòria, corones d'espines.

Tenim capricis, nines inflables,
àngels caiguts, barquetes pescadores,
pobres exquisits, rics mesquins,
troncs de Nadal, mal de queixals.

Tenim projectes que es van marcir,
crims perfectes que mai van cometre,
retrats de noies que ens van oblidar
i una ànima de saldo que mai vam vendre.

Tenim poetes, penjats, busca-raons,
Quixots i Tirants, Babel i Sodoma,
avis que sempre guanyaven batalles,
camins que mai portaven a Roma.


lasius i neglectus
6.11.04